martes, 18 de abril de 2017

#Ressenya: La draga - Esperança Camps


 SINOPSIS
La vida a Illa, un lloc empobrit i degradat, és trista i desesperançadora. Sempre hi plou. Tothom en marxa i mai no hi torna. Per això, quan n’Ignasi perd la feina a Península i s’adona que, separat de la dona i sense contacte amb la filla, es troba absolutament sol, decideix tornar a Poble, a la casa familiar que va heretar temps enrere. A deixar passar els anys. O a trobar-se ell mateix, a través dels records dels pares i de la infantesa.

Quan a les obres de dragatge del port de Poble, l’únic a Illa i controlat amb mà de ferro pel pare de n’Ignasi durant molts anys, apareix un cadàver, ningú sap què pot haver passat. Sospites. Silencis. La pluja, que tot ho podreix. I la rissaga. Entre records, converses amb un vell conegut del pare i l’estranya relació que estableix amb la doctora de Poble, n’Ignasi descobreix la veritat.




He llegit tot el catàleg de Llibres del Delicte i crec que puc dir que La draga d'Esperança Camps és una novel.la diferent dins d'aquest catàleg pel tempo, pel la forma, pel moment negrecriminal, pel conflicte i com diria Anna Maria Villalonga pel gris asfalt. No sé si dir que és la més gris que he llegit, ja que el conflicte enganya en aquest sentit, doncs al endinsar-te dins la novel.la comences a trobar-te amb el gris asfalt enganxifos que ho taca tot.

«Aquesta aigua que baixa del núvol és l'element més pur que pot trobar a Illa».

Una novel.la per assaborir poc a poc, dura en molts moments, reflexiva en altres, tèrbola en la seva ànima, on passar un nou dia és un premi davant de tanta opressió com es viu llegint el text i on la draga no deixa de remenar el fang del port per trobar, potser, allò que ningú vol veure.

Com deia, la novel.la té un tempo lent. L'autora n té la necessitat d'utilitzar forces pàgines per posar al lector en situació al construir escenaris inventats i molt particulars. També els personatges necessiten d'aquest temps per presentar-se davant del lector tot esperant l'arribada de la draga, tot envoltat de misteri i una pluja insistent.

Una novel.la que parla sobre la destrucció del territori; una Illa on no hi ha agua potable i en la qual han de venir vaixells cisternes per abastir-la; una Illa tòxica per si mateixa que necessita de la Península per poder continuar viva. En certa forma podem parlar d'una novel.la distòpia per la construcció que fa l'Esperança Camps de l'Illa, Península, Continent..., d'aquests escenaris inventats tant particulars.

«Aquesta Illa que continua dibuixada als mapes, però que probablement ja no existeix».

Fa mesos vaig veure un reportatge sobre l'illa Santa Elena on va estar presoner Napoleó fins a la seva mort. S'explicava que només es podia arribar amb vaixell, com passa a l'Illa de la novel.la i també estava present la pluja insistent i el gris, la negror dels seus carrers i el seu port. El mateix Napoleó es diu que va morir per culpa de la humitat de l'illa. Tot això m'ha fet pensar en Santa Elena mentres llegia La draga, tot i que no tingui res a veure, però és inevitable l'associació d'idees.

La draga és també un viatge de retrobament amb un mateix. Hi ha vegades en la vida que tot es trenca i cal iniciar un camí de tornada, però algunes vegades el que trobes no t'agrada i aquest retrobament es converteix en una fugida.



Títol: La draga
Editorial: Llibres del Delicte
Pàgines: 199



Publicar un comentario