viernes, 28 de abril de 2017

#Ressenya: Temps de rates - Marc Moreno



 SINOPSIS
Tot comença quan un traficant que fuig encoloma una motxilla plena de cocaïna al seu veí de replà. Vuit quilets de no res. I que li guardi mentre és fora, li diu. L’Eloi –perquè el veí es diu Eloi– s’espanta, pateix, no sap què fer. I així passa les setmanes, mort de por amb els vuit quilos sota el llit. Però un dia, per lluir davant els col·legues del parc, n’agafa una mica. I després una mica més. I conviden unes noies, també. Quines festes, xaval. I això el fa popular al barri, és clar. El rei del mambo, que diríem. Però també atreu l’atenció dels mafiosos de la Verneda, els rivals del traficant, els mossos corruptes... que cada cop tenen més ganes de saber qui és aquest Eloi i d’on surt tanta coca de primera qualitat. Directe i contundent, amb un ritme endimoniat i diàlegs fulgurants on sura un humor marca de la casa, Marc Moreno dóna veu a uns joves sense futur que tenen les drogues i la delinqüència com a referents idealitzats. Fins que coca i trapis deixen de ser un joc i es converteixen en una activitat de risc. O és que no s’ho imaginaven?




Si una cosa comença malament, només pot anar a o pitjor.

I no és la Llei de Murphy, és la trama de Temps de rates la nova novel.la de Marc Moreno guanyadora del VIII Premi Crims de Tinta. Però aquesta màxima no és aplicable al text, ja que comença bé, acaba millor i pel mig un text dur, proper, real, increïble podríem pensar al tractar-se de Barcelona, trists en cert moments, coral en altres quan s'endinsa en uns personatges en molts casos afogats per la seva mateixa inoperància.

M'agrada com escriu en Marc Moreno per fer-ho d'una forma propera, directa, sense gaire artefactes, neta, i m'agrada des de la primera novel.la que vaig llegir d'ell i crec que cada nova entrega potser és un xic millor que l'anterior al sentir-se molt més lliure d'explicar allò que li dona la real gana sense mirar enrere. Com ho fa al descriure d'una forma duríssima el barri de La Verneda de Barcelona. Però si això és el que els seus ulls veuen, per què escriure una cosa diferent? Si això és el que vol denunciar, per què no fer-ho mitjançant una novel.la criminal?

«quan la primera elecció que fas és errònia, reconduir el rumb és prou difícil si et mous en un món que no perdona una relliscada».

M'han sobtat un parell de coses.
La primera, a la contraportada del llibre es pot llegir: Prepara't per no parar de córrer. No sé jo si això pot portar a falses expectatives. Tot i que el ritme de la novel.la és viu, no he tingut la sensació que els protagonistes de la novel.la no parin de córrer, sobretot fins a la meitat de la novel.la on estan més preocupats per blanquejar-se el nas amb coca i ficar-la en calent.
Penso que no us ho heu d'agafar de forma literal com vaig fer jo. Crec que és més una metàfora que parla de la continua fugida que fan alguns d'aquests personatges dins del barri, tot i que és difícil fugir d'una presó sense parets.

La segona cosa, el narrador de la història i més a partir de la meitat (més o menys) de la novel.la on es pot dir que es fa més omnipresent. Encara penso per què ell i no un altre. Tinc ganes de parlar-ho amb en Marc.

Una novel.la que es pot explicar en poques paraules, però on les imatges que en Marc ens descriu tenen molta força. Imatges desoladores, imatges desgarradores, imatges colpidores; en cert moments donen ganes de ficar-se dintre de la novel.la i donar un parell de bufes (per dir-ho suau) a alguns dels personatges.
Personatges que son com rates i que viuen en un temps de rates on tothom només es mira el seu melic buscant el propi benefici fent el que calgui fer, com les rates, per sobreviure.


Queda lloc per l'esperança? Llegint Temps de rates no crec que hi hagi ni una sola espurna.


Títol: Temps de rates
Editorial: La Magrana (RBA)
Pàgines: 266


Publicar un comentario