martes, 27 de junio de 2017

#Ressenya: Els CIE o la il.legalitat institucional - Raquel Gámez Serrano


SINOPSIS
Els ciutadans de Barcelona han manifestat el desig de tancar el CIE de la Zona Franca: mobilitzacions socials, votacions al Parlament de Catalunya, campanyes. Però, per què? Què són els Centres d’Internament d’Estrangers? Des de quan existeixen? Quina és la seva funció? Què hi passa dins? Per què hi està prohibida l’entrada? Des de la mort d’un intern, Idrissa Diallo, el degoteig de notícies i les denúncies de diferents organitzacions no governamentals deixen entreveure un panorama que se’ns vol amagar. Per què? Quin és el règim jurídic d’estrangeria de l’Estat espanyol? En plena crisi de les persones mal anomenades refugiades, quina és la tendència en política d’immigració de la Unió Europea? Què són les expulsions exprés?Quines lleis es vulneren quan se’n parla de devolucions en calent?



No estem acostumat a endinsar-nos entre les pàgines d'un assaig i molt menys per a un professor de secundària a final de curs, però la temptació era molt gran per l'interès que em despertava el tema i pel bon regust que em va deixar l'anterior publicació de la Raquel Gámez Serrano, A la seva pell (LLibres del Delicte, 2016).

Qui no ha vist als telenotícies dels últims mesos que alguna cosa està passant a els CIE (Centres d'internament d'estranyers)? Les queixes per part de diverses organització pro drets humans, sobretot tot davant del centre de la Zona Franca de Barcelona son continues.
Suposo que per això en Marc Moreno, editor de Llibres del Delicte, no va dubtar ni un moment en contactar amb la Raquel Gámez per encarregar-li un assaig que parlés i expliqués de forma planera tot el que tenia a veure sobre els CIE i d'aquesta manera posar el seu granet d'arena per tal d'ajudar a aquells que, a crits, estan demanant una ajuda desesperada.
I la Raquel ha aconseguit el seu objectiu. Com deia al començament, segur que no és el millor moment per llegir un assaig, però no m'ha costat gens ni mica posar-me amb la seva lectura gràcies al llenguatge proper, a l'escriptura planera de la Raquel.
Però també ha aconseguit un segon objectiu i és escandalitzar-me amb el que he llegit. Com pot un governant girar la cara davant l'evidencies explicades per la Raquel? Per què no fan res? O millor dit, per què fan el que fan en contra de tot dret humà? Són persones de tercera? Són persones?

La lectura és dura per moments, ja que l'autora barreja fets purament tècnics, amb realitats generals i realitats personals, realitats amb nom i cognoms i aquestes són les que més mal fan.

Un altre gran encert de la publicació és que no només es dedica a denunciar, sinó que al final del llibre també dona alternatives al que s'està fent; alternatives gens descabellades i que podrien ser assumides des de ja mateix per les autoritats competents fent que tots aquells que malauradament queden atrapats en els CIE no tinguessin que partir com ho estan fent i tinguessin una vertadera oportunitat.

I un apunt final. El gran pròleg d'en Karlos Castilla, una de les veus més reputades a l'hora de parlar dels CIE a Espanya.



Títol: Els CIE o la il.legalitat institucional
Editorial: Llibres del Delicte
Pàgines: 136


Publicar un comentario